Per la Dra. Pastora Lobo.
Em trobava amb Jan
de Groots a la vora d’una foguera que havia fet ell mateix. Era de nit, però el
sol eixiria en poques hores. La foguera a poc a poc anava apagant-se fins a convertir-se
en una pila de cendres ardents. Amb la poca llum que hi havia, vaig poder
observar unes xicotetes ombres arrossegant-se per terra cap a les cendres. Jan
de Groots va apropar una llanterna per a poder veure millor.
Eren unes
salamandres el doble de grans que una salamandra normal. La seua pell era de
colors cridaners, fent un mosaic groc, taronja, verd, morat, roig i blau. Els
ulls eren completament negres i la llengua d’un estrany blau fosc.
Vam observar
bocabadats com les salamandres s’apropaven a les cendres encara calents i
caminaven per damunt. Obrien la boca i engolien cendres al roig viu del tamany
d’un ou de gallina. Podíem veure la llum incandescent de la cendra a través de
la pell multicolor de la salamandra fins que s’apagava als pocs segons.
Jan de Groots es
va apropar i va allargar la mà per a poder agafar una salamandra que estava a la
vora de les cendres. L’animal va fugir amb rapidesa i
gracilitat, espantant a les altres salamandres fins que no en va quedar cap.
Jan de Groots va mirar la seua mà i vaig veure que la pota de la salamandra estava allí. De Groots
no l’havia arrancada, sinó que la salamandra s’havia desfet d’ella com algú
solta un llapis de la mà.
La pota va començar a moure’s, i vam observar com n’eixia
una estranya forma. A poc a poc es formà una salamandra xicoteta de la pota,
amb el mateix mosaic colorit que el seu predecessor. Jan de Groots va deixar la
salamandra damunt de les cendres i aquesta va fugir fins que es va perdre en l’obscuritat.
Arantxa Duro (1r
de Batxillerat)
IES el Quint
(Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.