Felis quercufagus

Dietari de la becària

29 de febrer

Ahir a la nit, farta d'haver de suportar que tots, fins i tot el grumet, em miren per damunt del muscle, vaig decidir passar a l'acció.

Com que ja fa mesos que participe en aquesta expedició, discretament he aprés a utilitzar tots els instruments d'investigació de què disposem.

A veure què es pensaven aquells, que tota la vida em podrien esclavitzar, a mi, que tinc cinc màsters i dos doctorats, i que podrien reduir-me a simple becària per sempre!!! Amb la meua preparació segur que em plouran les ofertes, fins i tot se'm rifaran les universitats! Tots voldran que dirigisca els seus projectes, i, per fi, la meua vàlua serà reconeguda després de la descoberta que vaig fer anit.

Anit, després de dies de dur treball (perquè jo continue treballant quan tots dormen), vaig eixir, acompanyada de dos robots científics, i em vaig dirigir a la zona boscosa on sospitava que trobaria aquells estranys éssers en els quals ningú, tret de mi, ha parat esment.

I com sospitava, els robots van detectar moviment dalt de les sureres: allà estaven aquells animalets, als quals he anomenat suricats.

Els suricats són uns estranys felins que, quan senten que s'aproxima el perill, es confonen amb les branques de les sureres, i passen totalment desapercebuts. Només els robots hi han pogut acostar-se a filmar-los, ja que fugen de la presència humana, cosa gens estranya.

El més curiós és que, donada l'absència de rosegadors o altres animals semblants a la sureda, em preguntava de què es devien alimentar els suricats. Doncs bé, els robots han captat moments de l'alimentació d'aquests éssers i resulta que es mengen branques i fulles de la surera!!! El seu organisme deu assimilar de tal manera les substàncies de què s'alimenten que han aconseguit la capacitat de “fondre's” o “confondre's” amb aquestes substàncies. Per això, com que en sóc la descobridora, a partir d'ara es diran Felis quercufagus.

Encara hi ha moltes incògnites al voltant dels suricats: com es reprodueixen, si són socials o solitaris, quants exemplars existeixen... Com que sóc la persona més preparada que conec, sé que no tardaré a completar la investigació... i, aleshores em sentiran!

Àngela Busó, professora de l'IES Beatriu Civera