LLegre Creixent ( Legrus crescit )
Dr. Fisco Borez , Dr Gua Sulin, Dr. Willis Wildman i Li Son Jo ( becàri )
6 de setembre

Aquest matí hem recorregut tot l’interior de l’illa Kirbati, on estem fent l’expedició , una illa situada a uns 40 Km de Japó cap a l’est.
Mentre passàvem prop del que semblava un xicotet llac, hem observat com hi havia uns 10 o 15 singulars lleons-tigres del tamany de gats. Tenien la corpulència pròpia d’un lleó africà, però amb el cos a ratlles, com si fóra el cos d’un tigre, a més, el seu reduït tamany ens va sorprendre. A causa de la seua aparença, l’hem anomenat llegre, de “lleó” i “tigre”.
Però el que ha sigut vertaderament sorprenent, ha sigut que quan hem volgut apropar-nos, aquests s’han sobresaltat i han crescut fins a la grandària pròpia d’un vertader lleó o tigre, fet que al principi ens ha esgalaiat, però ens hem armat de valor i ens hem apropat a ells per acaronar-los, i de sobte han tornat al seu tamany original. A causa d’açò , hem decidit afegir-li al nom la paraula “creixent”.
Després d’observar-los detingudament, el meu company, el Dr. Willis Wildman ,ha arribat a la conclusió que és un mamífer carnívor de la família dels felins que ha adquirit eixa mescla entre lleó i tigre a causa de la necessitat del tigre de sobreviure ja que és una espècie en extinció però també perquè així els lleons mascle poden prescindir de la seua crinera, que tant fastigueja a l’espècie comuna . A més, el Dr. Gua Sulin ha completat la teoria de Willis afegint que la seua capacitat de créíxer i minvar el seu tamany es gràcies a l’escassesa d’animals perillosos que hi ha per a ells en l’illa i al fet que el pes que mantenen, al voltant de 190 quilograms en estat normal pot reduir-se 3 Kg. com un gat i així córrer més ràpidament i abastar els 200 km/h .
Amb aquest inusual animal hem tirat per terra moltes teories sobre el creixement i moltes altres sobre si es pot o no produir la reproducció entre espècies distintes.
Fco. De Borja Planells. 1r B Batx.(La Purísima-Torrent)

Dietari de la biòloga Sònia Hurtado
Jaguar absorbidor d’ energia (jaguar absortus ergon)
En companyia de la Dra.Andriuchton i la becària Tatyldon

8 de Octubre
Hui després de dos setmanes investigant, continuem trobant –nos en una vasta regió de la part central i septentrional d'Amèrica del Sud, més concretament l'Amazones. La Dra.Andriuchton ,la becària Tatyldon i jo hem descobert el perquè de l'estrany comportament d'algunes plantes i flors més típiques d’este indret , com és la Victòria Amazonoica.
Portem despertes 28 hores i 10 de elles perseguint a un estrany exemplar que hem vist anteriorment amb distint comportament als altres animals d'este lloc. Es tracta d’un jaguar absortus ergon , el comportament del qual coincideix amb l'efecte que fa sobre les plantes autòctones: tots els dies quan es pon el sol la gran varietat de flora resplendeix espectacularment creant un meravellós paisatge nocturn i el motiu , segons la teoria de la Dra. Andriuchton, és que el jaguar absorbeix tota l’energia acumulada al llarg del dia per la fauna i s’encarrega de emmagatzemar-la per a després amb l’arribada de la nit i l’obscuritat, desprendre’s d’ella irradiant-la cap al boscos amazònics, formant un núvol lluminós .
Este animal només és vist a la posta de sol i la resta del dia s'amaga, encara que no hem pogut descobrir on. A simple vista pareix un animal més de l'espècie felina dels jaguars però podem distingir-lo per una xicoteta piga verda situada al seu llom , com un orifici per on capta l’energia, i que és allò que el caracteritza i li fa especial . Será esta teoria la que ratifique la llegenda que els boscos de l'Amazona resplendeixen tanta bellesa i s'il·luminen durant les hores nocturnes formant un núvol de llum espectacular, que es pot veure des d’Àfrica.
Ara és de dia i crec que és millor dormir ara que amb tanta llum nocturna.
Sonia Hurtado Gómez.- 1r Batx. (La Purísima-Torrent)

Tortuga Flotant (Chelonioidea Supernanet)
Dra. Lidia Almenara, Dr. Sonio Hurtadillo i Anselm Torbed(conductor de la llanxa)

Feia ja dos setmanes que buscàvem a l’estranya criatura de què ens havien parlat els illencs de l’illa Hao. Era l’últim dia que pensàvem recórrer els mars en la seua recerca; doncs ja s’acabava el pressupost i les reserves de l’expedició.
Cap al migdia , els tres ocupants de la petita llanxa motora, ens disposàrem a dinar els entrepans. I amb el mos a la boca, vaig veure una bossa a l’aigua! Això no podia ser, qui dels meus companys havia sigut tan descarat d’embrutar les delicades aigües d’aquell cristal·lí mar?.
Molt airada m‘hi vaig llançar a recollir la bossa, però de sobte aquesta es va unflar i va aparèixer una tortuga d’uns quasi dos metres de grandària. Vaig quedar-me bocabadada, l’estava veient, era la famosa criatura!. Aquesta, en lloc de la típica closca, presentava una mena de bossa de colors lluents i vius, que segons el que havia vist s’unflava per a eixir a la superfície i flotar. La bossa, es pareixia molt a la part superior d’una medusa tropical, això va donar de pensar al Dr. Hurtadillo, que va proposar l’interessant idea d’una simbiosi entre una tortuga i una medusa.
Al moment d’admirar aquell animal amb els meus privilegiats ulls, es va desunflar la bossa i es va submergir cap a les profunditats.
Lidia Almenara Fuentes.- 1r B Batx. (La Purísima- Torrent)