Microrelats IES La Serranía

MICRORELATS IES LA SERRANÍA



Benvolgut Joan:

He trigat molts anys a reunir el valor per parlar-te, i ara a la llum de la
teua desgarradora carta, per fi l'he trobat.

No sóc la Reina d'Anglaterra. El meu origen és molt més humil, molt més
remot. I no podia mantindre'm més temps en silenci. Tu no ho saps, però
t'he seguit al llarg dels segles i al voltant del món. He estat amb tu en
tots els teus èxits i fracassos. He sigut testimoni del teu amor per l'art
i fins i tot t'he mormolat a cau d'orella alguna jugada d'escacs que no
endevinaves. He estat allí quan t'ha ofegat el pes de la teua immensa
càrrega, de la teua pròpia imbecil·litat. Si, ets un imbècil, Joan Ferrer,
un imbècil crònic.

No obstant això, no t'escric per dir-te allò que ja saps. Estic oferint-te
allò que anheles: una escapatòria al teu turment. Perquè no ets l'únic que
ha estat sofrint, perquè vas subestimar la força de l'amor. I perquè,
malgrat que em posposares al teu egoisme... encara t'estime.

Pren la meua mà i deixa'm conduir-te a casa.

PD: Perdona la mala cal·ligrafia. No saps el que costa trobar un bon mèdium
hui en dia.


Maria Mauro 1r de Batxillerat Humanitats



Estimat John Smith:

Davant la missiva que vosté em presenta, només puc expressar el meu estat
de perplexitat: m'està dient que ha viscut 500 anys! Sempre he sigut molt
escèptica per aquests temes, però la seua forma de contar la història i
l'exactitud de dades i esdeveniments em creen molt de desconcert. Vosté
parla tan clarament que no creure-li seria un poc precipitat, encara que,
em temo, creure-li seria una bogeria. Sóc una dona anciana ja, he viscut
molt, he vist moltes coses, però mai he rebut una carta d'un home que
m'assegurà estar al món des de l'Edat Mitjana! He de dir-li que poc puc fer
per vosté sense que em titllen de boja i m'obliguen a claudicar. M'està
oferint béns molt preuats, però hi ha un ben més valuós encara, l'honor
dels anglesos. Si li fes cas, Anglaterra semblaria un país fora del comú,
amb una Reina fora del comú. El que he d'aclarir-li és que la seua història
m'ha agradat molt, em sembla genial. Amb el vostre permís, el meu nebot
català, que és escriptor, podria donar-li gran ús a les seues línies. La
seua història serà publicada, amb el nom d'altre, però publicada! Hauria
d'estar agraït.

Dit això, cal acomiadar-se. Amb molt afecte, la seua Reina i la
de tots els anglesos,

Déu salvi la Reina


Germán Molina 1r de Batxillerat Ciències





Senyor Joan Ferrer:

Per diversos motius que ara no discutirem, ha arribat a les meues mans la
carta que vau adreçar a la Reina d'Anglaterra, i he llegit tota la teua
història. Quan fa mil anys et vaig comprar la *spataignea *ho vaig fer
perquè era l'única arma capaç de donar-me mort. Ara ja no la tinc, fa
segles que, a causa d'una sèrie de desafortunats esdeveniments, la vaig
perdre. Ara tu ets l'única persona que pot fer una espassa tan poderosa i
meravellosa com eixa. Per això et concediré l'oportunitat de tornar a eixa
època on vas nàixer, i que tant trobes a faltar, al costat de la teua
enyorada Emma. Si tu em tornes a forjar una espassa com eixa, tota aquesta
aventura de quasi mil anys, haurà sigut poc més que un malson. Podràs posar
punt final a tots els teus maldecaps. Et pregue que ho penses bé, perquè no
tornaràs a tindre una oportunitat com aquesta. Et done tres dies per
decidir-te, al tercer dia rebràs una visita a la presó, a eixa persona que
et visitarà hauràs de notificar la teua decisió.

Espere la teua resposta:

El Dimoni

Jorge Moreno 1r de Batxillerat Ciències



Estimat Joan Ferrer,

Quina llàstima que malgastares l'últim desig que jo et concedia...

Per casualitats del destí, aquesta carta per a la reina ha caigut en les
meues mans... Pobre Joan... la seua carta demanant ajuda a la seua Majestat en
mans del mateix diable!!!

Joan, t'ho vaig advertir, un veterà com jo en tractes et va advertir del
bon ús que havies de fer dels teus desitjos. I ara què?  T'has quedat sense
la teua gran obra d'art, l'espasa, sense poder gaudir de l'amor, sense
poder sentir les mans de la mort...

Com vas poder imaginar que podries suportar viure tota l'eternitat? Com no
vas imaginar que algun dia voldries anul·lar aquest desig?

Doncs és ara volgut Joan, quan el mateix diable et diu que vas perdre la
teua oportunitat i que molta sort has de tindre per a eixir d'aquest
problema que tens... Però, també et dic, que com tu ja saps, jo també vaig
perdre l'espasa i per aquesta raó, pretenc donar-te una altra oportunitat:

Et concediré un quart desig. Te'l concediré el dia que tornes a construir
una espasa com la que fa segles vas construir...

Fins llavors:

Sort!!

El diable


Laura Delgado 1r de Batxillerat Ciències