10 de març 2017

Col.legi La Purísima - Torrent

EL SOMNI DE LA XICOTETA MULAY

-                ¿Pare, per què aquelles aus poden volar i jo no? M´encantaria solcar el cel lleugera com      les gavines! Oh, pare...

Així era la filla més xicoteta dels Mulay, una font inesgotable de curiositat sense fronteres, com la personificació pura i gràcil dels somnis.

    - Filla, ningú de nosaltres pot volar. És inevitable. Hi ha… massa càrrega sobre els nostres muscles -. Responia com podia el pare que era d´ofici transportista, però un de cap a peus.

I així, a poc a poc, la xiqueta anava perdent la seua innocència inconfusible pròpia dels nostres primers dies. Però mai va deixar d´admirar els volantins de les fosques oronetes en despuntar l´alba a l´estiu. Aquelles que evocaven la llibertat en el seu sentit més profund.
I com les flors a la primavera o les ones a la platja, va arribar el dia i el moment de celebrar el seu aniversari. I entre tota la festa i els crits, i els jocs i els pastissos, la xicoteta Mulay agarrava aire i demanava un desig. I mentre aquelles petites flames s´apagaven com a estreles moribundes en un univers de xocolate, altres flames molt més grans i vives van començar a cremar dins del seu cor, al més profund del seu ser.
Perquè el seu cor volava com les aus, lliure i plenament renovada a la fi. Era un meteoròlit que creuava el cel com el sentit creua la nostra vida quan som lliures de tota càrrega.

Javier Martínez Hernández

1º B Batxiller- Col.legi La Purísima-Torrent



Nathalie

Nathalie era una jove embarassada que amb només setze anys, es va veure en una desesperada situació a conseqüència de l'abandonament del seu marit. Sola i sense recursos, va haver de vendre el seu cos com si fos una peça de joia barata que tot el que la desitja té accés a ella a canvi de poder omplir la panxa.
Prompte Nathalie va ser despatxada, perquè encara que havia intentat ocultar el seu embaràs, cada volta era més evident. No era un embaràs normal, puix la jove sentia forts dolors i una gran tristesa. Ella sabia que el que albergava en el seu ventre no podia ser bo, ja que havia sigut engendrat amb la mateixa maldat.
La jove va decidir anar a visitar una vident que no vivia molt lluny i que era coneguda pel poder d'expulsar els esperits i els seus exorcismes. Res podia imaginar la jove Nathalie de les intencions de la vident astuta i mentidera, qui per una suma substanciosa de diners va vendre l'embarassada als inquisidors.
Aquests l’acusaren que engendrava el fill del dimoni, i va ser  condemnada a mort per acurçament, com estava estipulat per la llei que protegia els ciutadans de bruixeria i fenòmens estranys.
Quan va arribar el moment de l'execució, la jove ja no tenia por, doncs res podia ser pitjor que el que havia viscut fins aleshores. Però pareixia que ni la mateixa mort volia fer-se càrrec d'ella. Ni dos intents van ser suficients per a posar fi a la seua trista vida. Tots els allí presents estaven atemorits i decidiren abandonar-la a la sort en un bosc ple de feroços animals de queè ningú mai havia eixit viu.
Daniel, un jove que vivia en l'interior del bosc la va recollir i la cuidar tant que l’afecte esdevingué amor. Ella ja estava de set mesos i el futur nounat també havia trobat la pau. Només necessitaven ser volguts.
                                                                                                                                         José Manuel Escribano Piles
1º B Batxiller.- Col.legi La Purísima-Torrent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.