EL
SOMNI DE LA XICOTETA MULAY
- ¿Pare, per
què aquelles aus poden volar i jo no? M´encantaria solcar el cel lleugera com les gavines! Oh, pare...
Així era la filla més
xicoteta dels Mulay, una font inesgotable de curiositat sense fronteres, com la
personificació pura i gràcil dels somnis.
- Filla, ningú
de nosaltres pot volar. És inevitable. Hi ha…
massa càrrega sobre els nostres muscles -. Responia com podia el pare que era d´ofici
transportista, però un de cap a peus.
I així, a poc a poc, la
xiqueta anava perdent la seua innocència inconfusible pròpia dels nostres
primers dies. Però mai va deixar d´admirar els volantins de les fosques
oronetes en despuntar l´alba a l´estiu. Aquelles que evocaven la llibertat en
el seu sentit més profund.
I com les flors a la primavera o les ones a la platja, va arribar el dia
i el moment de celebrar el seu aniversari. I entre tota la festa i els crits, i
els jocs i els pastissos, la xicoteta Mulay agarrava aire i demanava un desig. I
mentre aquelles petites flames s´apagaven com a estreles moribundes en un
univers de xocolate, altres flames molt més grans i vives van començar a cremar
dins del seu cor, al més profund del seu ser.
Perquè el seu cor volava com les aus, lliure i plenament renovada a la
fi. Era un meteoròlit que creuava el cel com el sentit creua la nostra vida
quan som lliures de tota càrrega.
Javier
Martínez Hernández
1º B Batxiller- Col.legi La
Purísima-Torrent
Nathalie
Nathalie era una jove embarassada que amb només setze anys, es va veure
en una desesperada situació a conseqüència de l'abandonament del seu marit.
Sola i sense recursos, va haver de vendre el seu cos com si fos una peça de
joia barata que tot el que la desitja té accés a
ella a canvi de poder omplir la panxa.
Prompte Nathalie va
ser despatxada, perquè encara que havia intentat ocultar el seu embaràs, cada
volta era més evident. No era un embaràs normal, puix la jove sentia forts
dolors i una gran tristesa. Ella sabia que el que albergava en el seu ventre no
podia ser bo, ja que havia sigut engendrat amb la mateixa maldat.
La jove va decidir
anar a visitar una vident que no vivia molt lluny i que era coneguda pel poder
d'expulsar els esperits i els seus exorcismes. Res podia imaginar la jove
Nathalie de les intencions de la vident astuta i mentidera, qui per una suma
substanciosa de diners va vendre l'embarassada als inquisidors.
Aquests l’acusaren que engendrava el fill del dimoni, i va ser condemnada a mort per acurçament, com estava
estipulat per la llei que protegia els ciutadans de bruixeria i fenòmens
estranys.
Quan va arribar el
moment de l'execució, la jove ja no tenia por, doncs res podia ser pitjor que el
que havia viscut fins aleshores. Però pareixia que ni la mateixa mort volia
fer-se càrrec d'ella. Ni dos intents van ser suficients per a posar fi a la
seua trista vida. Tots els allí presents estaven atemorits i decidiren
abandonar-la a la sort en un bosc ple de feroços animals de queè ningú mai
havia eixit viu.
Daniel, un jove que
vivia en l'interior del bosc la va recollir i la cuidar tant que l’afecte
esdevingué amor. Ella ja estava de set mesos i el futur nounat també havia trobat la pau. Només necessitaven ser
volguts.
José
Manuel Escribano Piles
1º B
Batxiller.- Col.legi La Purísima-Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.