EL JARDINER DE LA TIA MARGARIDA

Allà pel mes de febrer, quan més fredes eren aquelles terres de Noruega, va néixer un xiquet en una cova sota la muntanya més alta de país. Els pares estaven fent un passeig quan de sobte el xiquet va decidir néixer. Aquell xiquet, era tan pelut que inclús el podrien confondre amb alguna bèstia. Furry era el nom que sa mare decidí posar-li. Era un noi molt tímid i misteriós. Sa mare estava preocupada per si no es desenvolupava bé socialment. Quan complir 25 anys, Furry decidí que era l’hora de partir. No podia viure sempre a casa dels seus pares. A més li agradava la soledat. Aquest decidí que el seu destí seria allà on el seu cor el portés.

Va anar a parar a casa la tia Margarida en busca d’una feina de la qual poder alimentar-se. Com que estava sola i tenia un gran jardí que no podia cuidar sola, va decidir contractar-lo com a jardiner. Tots dos s’enamoraren. Passaven els dies junts. Furry vivia amb ella i al principi dormia en una habitació apartada, però en estar convivint i treballant junts al jardí acabaren enamorant-se i dormint al mateix llit. Al cap d’un any la tia Margarida es va adonar que estava en cinta. Va ser tan gran el seu disgust que decidí que Furry abandonés la casa d’immediat. Per no estar casats l’escàndol entre els veïns podia ser d’allò més gros, una dona de classe alta amb un home estranger a qui ningú coneixia.

Furry anà d’ací allà buscant un lloc on poder passar cada nit que passava sense la seua estimada i on trobar un tros de pa per endur-se a la boca. Després de quasi una setmana dormint a les portes de les cases i menjant del que trobava als fems, va anar a parar a una caseta una mica allunyada del poble. El pobre, cansat de caminar en busca d’un lloc on dormir, es va gitar al porxo d’aquella caseta ja que la nit havia aplegat. La senyoreta Keaton, espantada, va eixir a veure que era allò que havia sentit. Va trobar el Furry gitat al porxo i el va fer passar i li va escalfar un plat de sopa. Passats uns dies, Furry i el nen de la senyoreta Keaton es van asseure al porxo. Al cap d’uns minuts, Furry va començar a contar-li al nen tot el que havia passat amb la tia Margarida i tot el que l’estimava. El nen no l’entenia ja que no parlaven la mateixa llengua. A l’hora d’anar a dormir, Furry va anar cap al porxo on havia volgut passar la nit i a mitjanit se’n va anar a buscar la casa de la tia Margarida, però ella ja no hi era. Furry no va saber mai més res d’ella.

Inés Garcia

IES ALMENARA