IES Clara Campoamor (Alaquàs)

EL MISTERI DEL LLACUna vesprada d'estiu, un grup de xiquets arribaren a un poble deshabitat. Tot estava tancat, botigues, piscina,..., recordava als pobles de l'oest on la bala de palla rodava pel mig del carrer desert. El grup de xiquets va decidir fer una excursió per explorar el territori. Caminant es van topetar amb un llac, no podien llevar la vista d'ell, els reflexos de la llum del sol sobre les seues cristal·lines aigües, els deixaren com hipnotitzats. De sobte la llum es va fer foscor i les aigües es van obrir mostrant davant d'ells la figura d'un enigmàtic animal. El cap era xicotet en comparació al seu cos, no obstant això, no recordava cap animal conegut. Les seues ales reflectien els colors de l'aigua igual que el seu cos format per escates, com si d'un peix alat es tractara. Quan el sol va concentrar els seus rajos sobre l'animal, un gran arc de Sant Martí es va formar. La llum encegava els seus ulls i quan per fi van poder mirar, l'animal havia desaparegut i al seu lloc hi havia un xiquet que va començar a explicar-los tres estranyes històries.Quin és el misteri que amaguen aquestes històries? Quina relació hi ha en aquestes històries?
Raquel Vidagany Martínez2n Batxillerat C 

 

LA XIQUETA PARDAL

Un dia fred de gener, va nàixer una xiqueta molt esperada per la família Tomson. Però sorpresivamente, la criatura posseïa ales.

De tan feliç com era aquell detall haguera estat indiferent si no haguera patit el desamor dels pares. Tant de desig, tanta ànsia per tindre un fill i la nena semblava embruixada, com si fóra un encreuament entre un humà i un ocell.

El temps passava i les peculiaritats s'accentuaven fins que de sobte, mentre parlava amb una amiga va començar a piular.

Més tard li va començar a aparéixer un bec, plomes per tot el cos i dues potes, havia esdevingut ocell, de color blanc, bellíssim.

Els pares aterrats per vore-la convertida en pardal, van decidir obrir la finestra per deixar-la en llibertat i mai més l'han tornat a veure.

Nerea Saiz Varea 

2n Batxiller Científic

 

  LA XIQUETA DE L’ESCRIPTOR.

LA XIQUETA DE L’ESCRIPTOR.

Anna va nàixer a les cinc del matí a la foscor de la cambra dels senyors Right. Estava viva i respirava i  desitjaven que passaren els anys com segons per ensenyar-li el seu ofici: l’art d’escriure.

Els anys següents al naixement foren silenciosos com una nit d’hivern. La xiqueta havia complit els quatre anys i no deia paraula.

Un dia, a l’aniversari de la cosina d’Anna, va exclamar: ‘’Staticilef!’’. Els pares, aterrats pel misteriós llenguatge de la filla la portaren a corre-cuita al metge qui els va dir que Anna sofria una malaltia que només li permetia parlar al revés. Els senyors Right no eren capaços de pair-ho. La seua filla incapaç de parlar com cal?, mai llegiria cap llibre seu en veu alta sense fer el ridícul?

La situació era impossible i els pares decidiren no tornar a parlar mai més amb la xiqueta. Cavil·laren que, si ella no escoltava parlar, no parlaria tampoc mai més.

Xana Albir

2n Batxillerat Humanístic 

 

MALASTRUGA FERIDA

La dona del firaire ha hagut de fer-se càrrec de la nena ella sola les dues primeres setmanes, com si pare no tinguera. Allò cert és que el seu home encara no sap la peculiaritat física amb la qual la seva filla ha nascut: una cua a la part inferior de l'esquena. Assabentat de les novetats, la parella decideix fer com si res fins que siga independent i tractar de fer-la sentir com a una persona normal però això són figures d'un altre paner.

Els seus primers mesos són un mar de problemes, en pateix més que un foc no en cremaria. Està condicionada als problemes motrius de dur a l'esquena una cua cada vegada més gran i voluptuosa, però per sort s'hi acostuma: no hi ha res que el temps no cure. En complir tres anys es fa una ferida amb la fusta d'un auró mentre jugaven al cingle (han d'intentar no exposar la xiqueta ni la seva raresa públicament). El que a primera vista no sembla important esdevé qüestió de vida o mort. 

 

Finalment la xiqueta mor dessagnada a pesar dels grans esforços del metge i dels pares. La dona del firaire i ell mateix sembla que no els ha pagat la pena i, desenganyats a causa de la malaurança, resten de dol.

Carla de Joz.

2n Batxiller Científic.

 

LA FORÇA DEL DESTÍ

Hi ha discrepància sobre si existeix un destí o no. Tanmateix, el naixement de Morrison estava escrit i ell ho sabia.

Tenia uns deu anys quan la seua vida trencà amb la monotonia. Morrison havia previst la mort del seu pare, treballar amb maquinària explosiva té els seus perills. Des d’aquest moment, Morrison semblava preveure tot el que estava a punt d'ocórrer. L’assassinat en el poble del costat, les trucades telefòniques... Ningú volia estar amb ell, i és que qui voldria tindre un locutor de la vida?

Un dia la seua mare decidí acabar amb aquesta maledicció i el va tancar a les golfes. Morrison se sentia traït. No comptava amb més companyia que un parell de panderoles, la pols acumulada i algun producte que son pare feia servir per combustionar les màquines.

Morrison, per primera volta canvià el destí i ningú va estar assabentat. Als diaris del dia següent únicament es parlaria de ‘’l’accident’’ que convertí en cendres una vella casa.

Alejandro Madrid.

2n Batxiller Científic.

El nen Fitzwater

El senyor Fitzwater contemplava la mar des del seu gran pesquer, fou una bona caputa. Ara només desitjava la retrobada amb la seua dona i un fill, com ella.

Foren uns dies meravellosos, tot atencions per part de la senyora i de les criades.

Un mes després, el senyor Fitzwater rebé la gran notícia de l'embaràs de la senyora, durant un llarg viatge de pesca.

Després, la senyora Fitzwater paria una criatura sana. El senyor no tardà a visitar-la. Portava un gran cargol de mar de Japó, on els nadons neden amb les balenes.

El petit, en veure'l i oldre la sal en la roba de son pare començà a plorar, a cridar, tan fort que pareixia que hagués vist la mort amb els seus propis ulls.

El rebuig del nadó per la mar es va descobrir quan als pocs dies de nàixer el pare el va portar prop del port. Hagueren de cridar un metge, el nadó arribà a la inconsciència per l'esforç del seu plor.

El senyor es veia impotent davant la situació, els seus mariners ja xafardejaven.

L'aversió del xiquet per l'aigua arribà al seu clímax un dia de pluja, la pell del nadó es desfeia en contacte amb ella.

El senyor Fitzwater ofegat per la situació, prengué el fill i el portà de pesca.

Tornà sense nadó, però amb una gran captura.

La senyora no volgué fer preguntes.

El que utilitzà com a esquer, sols el ric senyor Fitzwater ho sap.

Santiago Matilla

2n Batxillerat Humanístic

ELS IRON

Pirit és el pare d'una família burgesa que té la ferreria del poble. Té una dona que per culpa d'un engany del seu germà va beure ferro fos. Els metges feren el miracle de salvar-la.

Passat dos anys del succés , el ferrer i la dona van pensar a tindre un fill.

Nou mesos després mitjançant un part normal es convertien en pares d'un nen.  però el nen va eixir dur , amb color gris, i un pes de  25 kilos. Sens dubte era el ferro ingerit, es van lamentar.

El xic com que era de ferro tenia més força que una persona normal i de vegades el pare l'utilitzava per a plegar i partir els materials per estalviar-se diners en carbó, per fonir-los.

Un dia el pare va vore una oportunitat per a provar si el seu fill es desfeia amb la calor i utilitzar-lo com material de construcció de ferramentes de tant en tant.

L'avarícia del pare va fer que posara al seu fill al form , el fonguera i fera una espasa que va vendre al primer cavaller amb qui es va topetar.

José Antonio Jimeno Almazán

2n Batxxiller Humanístic.

LA COLOMETA DE LA PAU

Una vesprada d’estiu, un matrimoni molt religiós va donar la vida a  Llum Bolley. Hauria de ser bona i aconseguir la pau al món.

Després d’uns mesos, la senyora Bolley va trobar en l’esquena de la seua filla unes ales. La senyora es va estranyar però no va dir res a ningú. Aquestes van créixer junt a Llum fins que aquesta va ser una nena de 8 anys i ja no es podien amargar de la resta de la gent. El senyor Bolley quan es va donar compte va desfer-se de la samarreta de la seua filla i va observar-les amb atenció.

Van pasar els dies i Llum no veia res de l’exterior perqué els seus pares no volien que ningu diguera res d’ella, però en Llum creixia amb tanta força un interès per sortir de casac com els seus pares a amagar-la.

La mare pregava perquè s'asserenés.

—Mare, he d'eixir o o no podré viure més.

La seua mare emmudí. Li prometé que aviat tot milloraria.

En l’estiu en que Llum feia 10 anys, el senyor i la senyora Bolley, li van fer el regal que més desitjava, la van deixar eixir al jardí. Mentres l'observaven van arribar un centenar de colometes blanques com la neu. La nena de tan contenta com estava va començar a aletejar, però les colometes van envoltar-la i els seus pares van perdre-la de vista.

Alhora que Llum desaparegué totes les colometes alçaren el vol.

El senyor Bolley no entenia res, i la senyora va sonriure pensant que les seues pregàries havien estat escoltades. LLum era lliure.

Maria Soriano Santos, 2º Bach.

 

LA FILLA DELS FACE

El part era imminent, sentia tanta pressió en el ventre que pareixia que explotaria. La senyora Face només cridava i plorava mentres es lamentava. Era possible acabar així? Es preguntava, immediatament es responia "si, era massa real". No volia la bèstia que portava dins, no volia ni veure-li el rostre.

Feia ja set mesos que havia sigut forçada i violada, condemnada a un embaràs no desitjat. El pare d'Anne, la senyora Face, traït la va casar immediatament amb el senyor Face, empresari i amic seu també.

La senyora Face va tornar en si, sentia la mort en ella.

-Senyora Face?-li va cridar la criada més jove

-Sí?-va dir ella

El senyor Face va entrar a l'habitació amb cara d'espant. Es va assentar junt a la seua dona i li va dir que el bebè no estava bé, estava sentenciat a morir. La senyora Face no s'ho podia creure però sentia infinites ganes de veure i abraçar el seu bebè. Va reunir les poques forces que li quedaven i va entrar a la seua habitació. Era estrany, no plorava ni emetia cap so vital. Es va acostar al bressol i es va quedar petrificada, la seua filla no tenia cara. La va agafar i es va tombar amb ella en el seu llit. Sentia la mort més prop. Abans de tancar els ulls la va mirar per última vegada. Va imaginar que li somreia i, abraçades, van morir.

Iris Tomás

2n Batxiller Humanístic.

ELS BULLOCK

Ja feia mesos, que en Haworth, només es parlava de la viuda senyora Bullock. El senyor Bullock havia mort a punt de ser pare. Ella trasbalsada semblava embogir.

Eixe embaràs s'havia convertit en quelcom indesitjable per a ella i eixe xiquet en algú detestable que només li recordaria al seu volgut i difunt marit.

Una vesprada, fosca i freda d'hivern a la llum del crepuscle, en l'ara lúgubre i sinistra mansió dels Bullock, va nàixer el peculiar senyoret Bullock, ros, d'ulls blaus com el cel i d'una pell pàl·lida quasi tansparent. Era realment bell. La senyora Bullock va mirar-lo amb ràbia. El xiquet es va posar a plorar i per sorpresa de tothom, el pèl se li tornava fosc, i els ulls negres com el carbó. Les minyones van cridar horroritzades, no obstant això, la mare estava admirada. Amb cada rialla del xicotet senyor Bullock el seu cabell es tornava taronja i els seus ulls verds. Ningú no volgué treballar allí. Sa mare a qui eixa raresa havia captivat no ho va intentar impedir. Els dos es van sobrar per a viure feliços. El jove senyor Bullock a penes havia eixit de la hisenda, però havia gaudit d'una infància feliç, compartida amb el seu millor amic Gasper, un husky que li havia portat el seu oncle john d'un dels seus viatges a Sibèria. No va ser fins al dia que va rebre la carta de la festa nadalenca dels influents Clock, que es replantejà eixir d'eixa monotonia . En ella seria presentada en societat la jove senyoreta Clock, qui extranyament semblava tindre la seua edat. Això va fer encuriosir-lo. També seria la seua primera festa. Una festa que canviaria la seua forma de veure el món. Una presentació que canviaria la seua vida.

Laura Vergara

2n Batxiller Humanístic.

 

PODEROSOS
Este relat tracta sobre una família nombrosa, que té quatre fills. El matrimoni es dóna compte que a mesura que van creixent els seus fills observen estranyeses entre ells, una diferent en cada un d'ells. Què podria ser? La filla major, Violeta podia deixar petrificat qualsevol que s'encreuara en el seu camí o s'enfrontara envers ella. La seua germana menor, Caterina, tenia el poder de fer volar a tot el món, de posar-li ales a una persona si li venia de gust, i a l'inrevés també, de llevar-li-les.

Els dos fills menors Quim i Pasqual, gaudien de poders, Quim podia endevinar el futur de les persones i saber com en viurien d'ací a uns anys. A diferència de Quim, Pasqual podia retrocedir en el temps i viure experiències passades. Els pares dels xiquets no donaven crèdit a esta situació i no sabien com els seus fills posseïen tan peculiars característiques. Per descomptat no es tractava de cap herència. La gent del seu entorn no ho sabia, tractaven d'ocultar-ho. Ja se sap que en comunitat és millor no destacar-hi, no fóra cas que se'ls fera el buit.

Però com tot el que passa s'acaba averiguant, i tots els temors esdevingueren realitat.

La gent del poble va decidir iniciar una lluita contra ells. La por als poders dels nens, el pavor a allò que era diferent els va convertir en víctimes.

Rosana López Ramirez

Batxillerat Humanístic