Ja deia jo que em sonava familiar, nou mesos abans ja notava que alguna cosa anava mal en el meu interior .Quan érem jòvens teniem un paregut com el de totes les germanes, però no pensava que al final , ens haguera anar a passar el mateix. Durant l’embarás les coses anaven a pitjor . A l’hora el part tot sigué com jo esperava , el meu home es va quedar bocabadat  al vore que el xiquet en vegada de una cama d'humà tenia la d’un pollastre . Tot açò no era normal , jo ho sabia,però era el meu fill i havia d'acceptar-ho, no com el meu cunyat.Uns dies después el xiquet no parava de plorar i sorprenenment s’apropà a nosaltres i agarra una pota de pollaste de damunt la taula  .Va anar pasant el temps  , tant que quan se n'adonarem ja era tot un adult que, curiosament es dedicava a cuidar del animals en una granja , ell s’acostumava a la seua mal formació ,perquè per a ell no era cap problema, li agradava que una part del seu cos li encaminara cap a la seua professió des d'aquí vam comprendre que ell havia nascut per a aquest treball.
Esther Garcia. IES LAURONA.