LA NENA DE L'OLIVERET

Sempre els deien que la seua filla Susy tenia una gran creativitat que era inigualable, però els seus pares, amb cap estudi i sobretot sense coneixement, no arribaven a creure que una xiqueta com era Susy fera tot el que els deien.

Va ser un part natural, sense dificultats i amb rapidesa, i una filla esperada amb impaciència per tota la família.

Xavier i Lluïsa feia temps que esperaven aquella xiqueta. Durant els nou mesos d'embaràs , Lluïsa sols feia que menjar aliment fresc o cru perquè deia que li sentava millor a ella encara que Xavier no entenia el perquè. Anaven tots dos a passejar pel parc quatre dies a la setmana perquè Lluïsa no estiguera tot el dia a casa ja que havia demanat la baixa al treball per l’embaràs. A Xavier sempre li havien agradat els paisatges verds, humits i sobretot ombrívols on poder tombar-se per descansar un poc i escoltar les meravelles de la natura.

Quan va néixer Susy sempre la duien a passejar pel parc del costat de casa, el Oliveret, i la deixaven arrossegar-se per l’herba amb totes aquelles flors tan acolorides que Susy es dedicava a arrancar per donar-li-les a la seua mare. La xiqueta prenia aliment fresc i verdures, ja que quan estava a la panxa l’únic que li demanava era allò, era com un ésser viu de vida lliure dins d'un cos d'una xiqueta.

Vivien en un pis de quatre altures. Habitaven al segon, no tenien terrassa i sols tenien una planta que Susy estimava moltíssim. Era una margarida de color blanc lluminós i groc al seu interior.

Un matí, quan Susy tenia 9 anys, el seu despertar va ser molt estrany. Quan va obrir els ulls, si es poden definir així , va sentir que la seua visió era groguenca, i que les seues pestanyes eren enormes . En acostar-se al espill va veure que els seus ulls verds s'havien ocultat per sempre i tenia dos margarides fent la seua funció. Els pares d'ella terroritzats de vore aquella barbàrie no van voler que Susy isquera al carrer mai més i ja no la tractaven com sempre ho havíem fet. Li parlaven com si fóra una estrangera en una casa de acollida.

A la nit següent va patir més transformacions , ara veia que el seu cabell ja no era marró sinó verd, era herba. Al matí següent tenia els dits de les mans llargs com les arrels dels arbres del parc , després la seua boca era taronja com una carlota i el seu cos va anant presentant escaTes com els mamífers aquàtics. Susy pareixia que vinguera del mercat del poble, ho duia tot al damunt.

El seu metabolisme no podia seguir funcionant amb aquelles transformacions i a la fi va descansar amb allò que ella desitjava vore al seu damunt. Els seus pares, penedits de vore el que havien fet, van decidir soterrar-la baix l'arbre del parc on ells sempre es tombaven.

Andrea Guillem

IES ALMENARA