IES ALBAL



La nena de Níger

Just en el moment en què la llum de Níger es consumia, el silenci d’aquella nena es convertia en la realitat subsahariana. Tenia els ulls closos i romania a l’espera del colpet que la faria plorar per primera vegada. L’estança era càlida i la petita es deixava acaronar per les mans d’aquell estrany, que ben bé podrien ser les del seu progenitor. Ella cridava i intentava, inútilment, fer més gran la distància que els separava, encara que per molt que ella volguera, aquell instant no podria revertir-se. Sobre les seues galtes queien gotes d’aigua salada, però havia decidit no moure’s més. Aquell era el seu destí, el millor per a ella i per a la seua família… no? Mentre aquells crits aborronadors es convertien en sang, una bèstia inofensiva es feia amb el cos de la xiqueta, i s’emportava fins l’últim punt d’innocència que li quedava. El domador tenia la vista en ella, en les seues extremitats convertides en ales de foc. Li emocionava allò que veia i sabia que aquella au fènix acabaria convertint-se en cendres de no retorn.

Anna Ruiz Cortés

1r Batxillerat B- IES Albal

Gràcies

No podeu imaginar la sensació tan estranya que va sentir Ferran aquell matí en eixir del metge. Va ser aleshores quan va anar a visitar el seu amic Toni, aquell que tothom excloïa perquè era incapaç de parlar. Tots el tractaven amb fàstic, com si fóra una bestiola.

En obrir la porta, Toni va saludar Ferran, sense paraules, com cada matí; però aquest anava a ser l'últim que saludaria el seu amic. Toni ja ho sabia, perquè era capaç, fins i tot, de descobrir sense intercanviar cap paraula l'estat d'ànim de les altres persones.

Va ser en aquell moment quan Toni va recordar tota una vida al seu costat, la felicitat que li havia donat i la seua fidelitat incondicional. Ferran mai l'havia jutjat per ser diferent.

-Gràcies!- Va pronunciar balbucejant.

La primera paraula en quaranta-nou anys! I tot gràcies a Ferran. Va ser en aquell moment quan aquest va comprendre que estàs perdent el temps si no intentes millorar la vida d'algú, i Ferran no l'havia perdut. Ara ja podia morir tranquil.

-A tu, Toni, a tu!

Noèlia Castelló Vilanova

2n Batxillerat B- IES Albal

Florència

Tots estaven encantats amb Florència. La xiqueta anava fent-se major i descobria el món. Els seus pares es van adonar que li agradaven molt les flors, tots tipus de flors. Es podia passar el dia observant-les. Per a Florència era tot un gust poder tocar-les, olorar-les, sentir-les al seu entorn...

Un dia, la nena es posà malalta i pareixia una bèstia. Els pares es van aterrar un poc i es van adonar que alguna cosa estava creixent sobre la seua mà i sobre els seus dits. Eixa cosa que anava creixent resultà ser la tija d’una flor i tots es van quedar al·lucinats. Era una cosa que no s’havia vist mai.

Els seus pares pensaven que hauria de ser pel seu amor cap a les flors. Florència, quan en va ser conscient, no li va donar importància i fou aleshores quan començà a ser una xiqueta molt segura i molt desvergonyida.

Marta Romero Merino

1r Batxillerat C- IES ALBAL

Les senyoretes Halvesson

En la casa dels Halvesson hi havia una habitació buida, com esperant que algú s'instal·lara i l’omplira de mobles i de records. Aquella habitació era la representació física del major problema del matrimoni. Un bon dia el senyor Halvesson estava al jardí i va veure com la seua dona se li acostava plorant i es van abraçar.

El part va ser d'allò més insòlit i van nàixer dues xiquetes que eren la meitat de grans que un infant normal. Els Halvesson varen criar les seues filles tant bé com varen poder, sempre protegint-les del món exterior.

Ningú no sabia que les dos xiquetes compartien un vincle telepàtic. No tenien molts amics, però la filla dels Somers havia aconseguit guanyar-se la confiança de les senyoretes Halvesson. Tant va ser així que varen decidir contar-li el seu secret.

La filla dels Somers va quedar tan impressionada que encara que va prometre no contar res va acabar confessant-ho als seus pares. En un mes tot el poble ho sabia. La gent tractava les senyoretes Halvesson com si foren bèsties, amb pena i desconfiança.

Una vesprada plujosa de novembre els senyors Halvesson no varen trobar les seues filles a l'habitació. Mai van tornar a veure-les. L'únic que trobaren va ser una nota junt a la foto de la filla dels Somers amb la paraula “Juntes”.

Fernando Mena Rotglà

1r Batxillerat B- IES Albal

Maria

La relació de Maria i Lluís sempre havia sigut molt lliure i mai havien tingut tants problemes com darrerament tenien. Maria volia més llibertat, però Lluís no sabia com fer-ho. Si ell ja lo donava tota la llibertat del món! Lluís no imaginava que Maria necessitava trencar amb ell per poder emprendre el viatge al qual ella hi estava destinada. Maria li explicà que el seu destí era convertir-se en un ocell, en un colom blanc. Lluís no entenia res, però con l'estimava tantíssim, la va deixar marxar. Confiava que algun dia tornaria a veure-la per alguna part de la ciutat creuant el cel, com ella volia. Sobretot volia veure-la lliure i feliç.

Yaiza Pla Martínez      

1r Batxillerat C- IES Albal

Caterina

Caterina es trobava a casa dels seus pares fent el pa que dinarien avui. Caterina era la menor de cinc germans, tots xics, excepte ella. Tots anaven a treballar o a l'escola. Ella, no hi tenia dret. Es limitava a fer les tasques de la llar. Mai havia entés la seua situació. Començà a desenvolupar un gran interés per la lectura. Desitjava que els llibres cobriren les prestatgeries de la seua habitació. Desitjava ser lliure i volar.

Donatella Bonavía Vidable

1r Batxillerat C- IES Albal