La senyoreta Zalatta.

Despertà aquella nit pels lladrucs del seu gos, la senyora Zalatta havia tingut un malson que li va fer posar-se les petites mans al seu ventre per comprovar si la criaura seguia allà dins. Però la seua mirada va enfosquir-se amb una una sensació de vòmits quan es va notar mullada de cap a peus.

No podia ser que haguera trencat aigües, tan sols estava  de dos mesos, però així era: estava de part.

Van passar les hores fins que un cap menut va aguaitar seguit del seu xicotet cos. Encara era de nit i tot semblava normal, era una nena i estava sana.

Van passar el mesos i la senyoreta Zalatta era una nena amb una hermosura excepcional.

Fins aquell dia, el dia del seu primer aniversari. Van a anar a un petit riu que hi havia prop de casa per passar una estona en família, quan en un no-res la nena va caure a l'aigua.

La mare la buscà angoixada però sols va trobar un banc de peixos que anava riu avall, entre aquell banc va albirar un peix morat, el color favorit de la nena.

I sempre que anava a aquell riu podia contemplar aquell peix morat.

Raquel Galeano. IES LAURONA.