La
senyoreta Hearths
Corria
com un llamp. Se
sentien els gossos bordar en la llunyania.
Calia que agafara el primer tren en
direcció a la costa per poder fugir.
Ho va aconseguir. Quan
va pujar al 5é vagó es va seure al costat d’una
dona amb un aspecte
nerviós. Era la senyoreta Hearths.
Havia agafat el tren per trobar-se
amb el nen del
qual ella era minyona, i la
seua tieta Lignina. Durant el trajecte es
van contar els motius del viatge. Sí. Li va confessar a la senyoreta
Hearths que una estranya connexió unia el seu cos amb la mar i que
l’atreia com ninguna cap altra cosa.
Cada vegada
estaven més a prop. La senyoreta ja podia divisar el nen, gordet com
un garrí, amb els cabells marrons i la senyoreta Lignita, alta i
amb el pèl tan delicat com les branques d’un arbre. Sentia
eufòria. Anava a veure’ls una altra vegada. El soroll dels frens,
seguit d’una gran sacsejada, marcaren l’arribada a l’estació.
La senyoreta Hearths, emocionada i sense pensar cap altra cosa, baixà
del tren en busca del nen. Però, de sobte, la maleta li caigué a
terra. Un senyal de sorpresa es reflectia al seu rostre. No eren
ells. S’havia confós. Resultà ser l’estatueta d’un porc junt
a un arbre raquític. Com s’havia pogut confondre?- es preguntava.
I, on estava la xiqueta del tren que no parava de parlar de les
balenes?
Mónica
Camarena Escrihuela, 1r Bat. B
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
EL FILL DELS SUNGEN
Sols feia
unes setmanes que la senyora Sungen s’havia quedat embarassada. La
parella esperava amb gran il·lusió l’arribada del seu fill i la
de la festa del seu poble, la festa del foc. Va arribar el febrer i,
com cada any, junt amb els seus veïns, els senyors Sungen van acudir
a la plaça del poble. La lluna n’era testimoni. Tots ballaven al
voltant d’una immensa foguera. La senyora Sungen, de sobte, va
notar una dolorosa punxada al seu interior, era com si estigueren
esclatant les branques de la foguera dins del seu ventre. Al mateix
temps, esta estranya sensació travessava la pell de l’embarassada
i els ulls començaven a coure-li. Sols li va vindre al cap que allò
era el que li passava tots els anys després d’estar hores i hores
admirant la foguera. Al cap de 9 mesos, aquella nit, en mirar per
primera vegada el seu fill als ulls, se li posaria de manifest.
Maria Espí Escrihuela, 1r BAT B
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
LA
NENA DELS GURMAN
La
jove Margarida va tindre una vida molt acomodada. La seua infància i
adolescència havien passat entre luxes i festes, sempre acompanyada
pel seu cosí, fill del germà de son pare, el senyor Bonbon, amb qui
compartia incansables hores de jocs. Al temps que ells creixien,
també madurava i millorava la seua relació, fins que s’adonaren
que el que hi havia entre els dos era més que una bonica amistat
entre familiars: s’havien enamorat. Passaren molts anys amagant
aquest sentiment, es trobaven per les nits perquè els seus pares no
els veieren, però aquesta història va quedar en una aventura
d'adolescència. Quan Margarida va complir els vint anys, els seus
pares buscaren un bon home perquè es casara amb ella: el senyor
Gurman, i encara que ella mai l’havia estimat, va haver de fer cas
als seus progenitors, i, deu mesos després de conèixer-lo, es varen
casar. Prompte es va quedar embarassada i tingueren una preciosa
filla, però aquesta nena al nàixer va revelar el secret de la seua
mare: tenia el perfil del senyor Bonbon dibuixat al cor, tanta era
l’estima que sentia Margarida pel seu cosí.
Carme
Martínez Grau, 1r Bat. A
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
El Sr. Bonjan
El Sr. Bonjan arribà a
una casa corcada que anomenà llar quan es va casar. Després de fer
content el taverner i sense adonar-se que havia fet malbé els calés
de més d'un mes, s'enfilà i entrà. L’única llum de la llar, una
espelma dintre un tinter, que s’havia fet malbé per l´ús i el
temps, morí quan la fi del fil arribà a ser vist. La seua dona jeia
junt a un soldat. El que passava era una obvietat. L'home embriagat
s'acomodà, notant que li faltava espai. La dona espavilà, li contà
que dos humans, quatre peus han de sumar. El Sr Bonjan s'alçà i
malcontà. En veure que el resultat estava encertat, es gità i notà
que el banyam li arribava fins a l’espai. S'abraçà al pit del
soldat per reposar el seu estat i passà una nit desigual per no
tindre més trellat.
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
La falsa
taca de la nena dels Gurman
Sempre es
diu que els desitjos d’una mare durant l’embaràs es queden
marcats al cos del futur nen o nena. Així doncs la taca de la nena
dels Gurman va ser la conversa de moltes veïnes del carrer durant
la seua infantesa, ja que tenia gravat a la pell el perfil del Sr.
Bonbon.
Al barri es
rumorejava la possible infidelitat per part de la Sra. Gurman, però
el que no van saber fins molts anys després era que el vertader
adúlter era el pare de la criatura. Aquest, quan la nena era menuda,
li va fer una ferida amb la forma del perfil del Sr. Bonbon per
amagar la seua infidelitat i que tothom criticara la seua dona i així
ell poder seguir amb la seua amant.
Quan
va eixir a la llum el que realment havia passat, tant la família i
els amics del Sr. Bonbon com l’amant i la pròpia nena, decidiren
deixar-lo de costat. El senyor, avergonyit pels seus actes, va haver
de marxar cap a una altra ciutat i començar una nova vida on ningú
el conegués per tal d’allunyar-se del seu passat.
Alba Giner
Pastor, 1r Bat. B
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
MÉS
ENLLÀ DE LA VISTA
El
nen dels Sungen va nàixer de manera inesperada i amb els ulls
segellats. Ningú sabia si seria així per sempre o si algun dia
obriria els ulls i veuria aquell desagradable món que l’esperava.
Als 6 anys, un cirurgià va
decidir tractar-lo i deixar en les seues mans la possibilitat que
aquell misteriós xiquet pogués veure d’una vegada. Però després
de una llarga intervenció, el metge aquell que tan sorprés estava
per l’operació que duia a terme, no aconseguí obrir els ulls del
nen més d’un mil·límetre, però sí que es va adonar que aquell
xiquet tenia alguna mena de peculiaritat que ell no coneixia i que
tard o prompte descobriria.
Passaren
els mesos i el xiquet dels Sungen seguia tenint els ulls segellats,
però ara sí que podia veure tot el món que l’envoltava, però,
aquest fet no va arribar mai a les oïdes dels seus pares ja que el
xiquet no s’havia decidit a parlar encara. Tot i això, els pares
van insistir i van tornar a visitar el primer cirurgià que els havia
ajudat, i després de diverses cites, aquest descobrí el do que
amagava aquell xiquet estrany: podia veure sense la necessitat
d’obrir els ulls.
Laura
Gómez González, 1r Bat.A
IES
Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna
Ebbe Blou
Feia més d’un segle que Charlie i Marina Blou havien comprat el seu modest
vaixell, i, quatre generacions després, els seus descendents seguien recorrent el
mar sobre les fustes del “Banjog”. També aquestes aigües es tragaren totes les
seues vides. Però cap tempesta, balena o iceberg pogué evitar que els seus
coneixements arribaren fins a Jan, i, amb ells, les seues creences.
Com de costum, abans d’eixir a navegar per primera vegada amb el seu fill Ebbe,
pregà els Anemoi que els protegiren
durant el viatge. I, segons el que ell contava, així ho feren, ja que salvaren al
nadó de morir ofegat. A més, li concediren tanta força als seus petits pulmons
com per a fer anar el veler d’un sol esbufec. Ebbe Blou va tornar a nàixer i, des d’aquell moment, també seria fill dels
Déus dels Vents.
Paula Bononad Cuéllar, 1r Bat. B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la
Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.