7 de març 2017

La senyoreta Hearths

Corria com un llamp. Se sentien els gossos bordar en la llunyania. Calia que agafara el primer tren en direcció a la costa per poder fugir. Ho va aconseguir. Quan va pujar al 5é vagó es va seure al costat d’una dona amb un aspecte nerviós. Era la senyoreta Hearths. Havia agafat el tren per trobar-se amb el nen del qual ella era minyona, i la seua tieta Lignina. Durant el trajecte es van contar els motius del viatge. Sí. Li va confessar a la senyoreta Hearths que una estranya connexió unia el seu cos amb la mar i que l’atreia com ninguna cap altra cosa.
Cada vegada estaven més a prop. La senyoreta ja podia divisar el nen, gordet com un garrí, amb els cabells marrons i la senyoreta Lignita, alta i amb el pèl tan delicat com les branques d’un arbre. Sentia eufòria. Anava a veure’ls una altra vegada. El soroll dels frens, seguit d’una gran sacsejada, marcaren l’arribada a l’estació. La senyoreta Hearths, emocionada i sense pensar cap altra cosa, baixà del tren en busca del nen. Però, de sobte, la maleta li caigué a terra. Un senyal de sorpresa es reflectia al seu rostre. No eren ells. S’havia confós. Resultà ser l’estatueta d’un porc junt a un arbre raquític. Com s’havia pogut confondre?- es preguntava. I, on estava la xiqueta del tren que no parava de parlar de les balenes?


Mónica Camarena Escrihuela, 1r Bat. B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna




EL FILL DELS SUNGEN

Sols feia unes setmanes que la senyora Sungen s’havia quedat embarassada. La parella esperava amb gran il·lusió l’arribada del seu fill i la de la festa del seu poble, la festa del foc. Va arribar el febrer i, com cada any, junt amb els seus veïns, els senyors Sungen van acudir a la plaça del poble. La lluna n’era testimoni. Tots ballaven al voltant d’una immensa foguera. La senyora Sungen, de sobte, va notar una dolorosa punxada al seu interior, era com si estigueren esclatant les branques de la foguera dins del seu ventre. Al mateix temps, esta estranya sensació travessava la pell de l’embarassada i els ulls començaven a coure-li. Sols li va vindre al cap que allò era el que li passava tots els anys després d’estar hores i hores admirant la foguera. Al cap de 9 mesos, aquella nit, en mirar per primera vegada el seu fill als ulls, se li posaria de manifest.
Maria Espí Escrihuela, 1r BAT B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna


LA NENA DELS GURMAN

La jove Margarida va tindre una vida molt acomodada. La seua infància i adolescència havien passat entre luxes i festes, sempre acompanyada pel seu cosí, fill del germà de son pare, el senyor Bonbon, amb qui compartia incansables hores de jocs. Al temps que ells creixien, també madurava i millorava la seua relació, fins que s’adonaren que el que hi havia entre els dos era més que una bonica amistat entre familiars: s’havien enamorat. Passaren molts anys amagant aquest sentiment, es trobaven per les nits perquè els seus pares no els veieren, però aquesta història va quedar en una aventura d'adolescència. Quan Margarida va complir els vint anys, els seus pares buscaren un bon home perquè es casara amb ella: el senyor Gurman, i encara que ella mai l’havia estimat, va haver de fer cas als seus progenitors, i, deu mesos després de conèixer-lo, es varen casar. Prompte es va quedar embarassada i tingueren una preciosa filla, però aquesta nena al nàixer va revelar el secret de la seua mare: tenia el perfil del senyor Bonbon dibuixat al cor, tanta era l’estima que sentia Margarida pel seu cosí.

Carme Martínez Grau, 1r Bat. A
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna




El Sr. Bonjan

El Sr. Bonjan arribà a una casa corcada que anomenà llar quan es va casar. Després de fer content el taverner i sense adonar-se que havia fet malbé els calés de més d'un mes, s'enfilà i entrà. L’única llum de la llar, una espelma dintre un tinter, que s’havia fet malbé per l´ús i el temps, morí quan la fi del fil arribà a ser vist. La seua dona jeia junt a un soldat. El que passava era una obvietat. L'home embriagat s'acomodà, notant que li faltava espai. La dona espavilà, li contà que dos humans, quatre peus han de sumar. El Sr Bonjan s'alçà i malcontà. En veure que el resultat estava encertat, es gità i notà que el banyam li arribava fins a l’espai. S'abraçà al pit del soldat per reposar el seu estat i passà una nit desigual per no tindre més trellat.

Abel Mahiques Tomàs, 1r Bat. B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna




La falsa taca de la nena dels Gurman

Sempre es diu que els desitjos d’una mare durant l’embaràs es queden marcats al cos del futur nen o nena. Així doncs la taca de la nena dels Gurman va ser la conversa de moltes veïnes del carrer durant la seua infantesa, ja que tenia gravat a la pell el perfil del Sr. Bonbon.
Al barri es rumorejava la possible infidelitat per part de la Sra. Gurman, però el que no van saber fins molts anys després era que el vertader adúlter era el pare de la criatura. Aquest, quan la nena era menuda, li va fer una ferida amb la forma del perfil del Sr. Bonbon per amagar la seua infidelitat i que tothom criticara la seua dona i així ell poder seguir amb la seua amant.
Quan va eixir a la llum el que realment havia passat, tant la família i els amics del Sr. Bonbon com l’amant i la pròpia nena, decidiren deixar-lo de costat. El senyor, avergonyit pels seus actes, va haver de marxar cap a una altra ciutat i començar una nova vida on ningú el conegués per tal d’allunyar-se del seu passat.
Alba Giner Pastor, 1r Bat. B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna




MÉS ENLLÀ DE LA VISTA

El nen dels Sungen va nàixer de manera inesperada i amb els ulls segellats. Ningú sabia si seria així per sempre o si algun dia obriria els ulls i veuria aquell desagradable món que l’esperava.
Als 6 anys, un cirurgià va decidir tractar-lo i deixar en les seues mans la possibilitat que aquell misteriós xiquet pogués veure d’una vegada. Però després de una llarga intervenció, el metge aquell que tan sorprés estava per l’operació que duia a terme, no aconseguí obrir els ulls del nen més d’un mil·límetre, però sí que es va adonar que aquell xiquet tenia alguna mena de peculiaritat que ell no coneixia i que tard o prompte descobriria.
Passaren els mesos i el xiquet dels Sungen seguia tenint els ulls segellats, però ara sí que podia veure tot el món que l’envoltava, però, aquest fet no va arribar mai a les oïdes dels seus pares ja que el xiquet no s’havia decidit a parlar encara. Tot i això, els pares van insistir i van tornar a visitar el primer cirurgià que els havia ajudat, i després de diverses cites, aquest descobrí el do que amagava aquell xiquet estrany: podia veure sense la necessitat d’obrir els ulls.

Laura Gómez González, 1r Bat.A
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna




Ebbe Blou

Feia més d’un segle que Charlie i Marina Blou havien comprat el seu modest vaixell, i, quatre generacions després, els seus descendents seguien recorrent el mar sobre les fustes del “Banjog”. També aquestes aigües es tragaren totes les seues vides. Però cap tempesta, balena o iceberg pogué evitar que els seus coneixements arribaren fins a Jan, i, amb ells, les seues creences.
Com de costum, abans d’eixir a navegar per primera vegada amb el seu fill Ebbe, pregà els Anemoi que els protegiren durant el viatge. I, segons el que ell contava, així ho feren, ja que salvaren al nadó de morir ofegat. A més, li concediren tanta força als seus petits pulmons com per a fer anar el veler d’un sol esbufec. Ebbe Blou va tornar a nàixer  i, des d’aquell moment, també seria fill dels Déus dels Vents.
Paula Bononad Cuéllar, 1r Bat. B
IES Jaume II el Just, Tavernes de la Valldigna













































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.