MAILON
No puc, no puc
treure-me-la del cap des d’aquell dia que vaig anar a prendre el té a casa dels
Clock i la vaig veure.
Tan bonica, amb
aquella vitalitat i aquells ulls blaus com el cel, o com la mar.
Havia escoltat
parlar d’ella, es clar. Tot el món ho comentava.
És diferent a la
resta de la gent, havia crescut molt ràpid, però a mi això no m’importa.
Sols puc pensar
en aquell somriure que ens vam intercanviar i compte els dies que falten per a
la recepció de Nadal dels Clock, per tornar a veure-la, mirar-la als ulls i
ballar amb ella entre la multitud mentre
intercanviem algunes paraules.
Que en pensaria
la gent? I la mare?
A mi tant hem fa.
Ja queda un dia
menys.
Raquel Barber Calatayud 1r Batxillerat Ciències Col·legi Pureza de María
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.