TEMPESTA

La senyoreta Sundi podia controlar el clima; quan reia sortia el sol, quan plorava, plovia, i quan sentia malenconia apareixia la boira. Feia dos anys que es veia amb el senyoret Níbol, de qui estava tan enamorada que en pensar en ell es dibuixaven arcs de Sant Martí al cel. Però, un dia ell va trencar-li el cor. La jove senyoreta es va refugiar a sa casa just abans que començara a ploure. El ruixat, com la tristesa, va durar una setmana en la qual ningú va poder sortir de sa casa sense mullar-se. Després de quedar-se sense llàgrimes, la senyoreta Sundi va sentir ira i odi, sentiments que arribarien a destruir-la, i va deixar-se portar per ells. La seua fúria va fer caure llamps i trons. Ningú sabia què ocorria i molts van creure que Déu estava enfadat amb ells. Malgrat tot, tal com havia vingut, l'estrany temporal va anar-se'n. La gent va alegrar-se de poder sortir al carrer, però faltava algú. La senyoreta Sundi va desaparéixer i amb ella se'n va anar la tempesta.

Sara Blay. IES LAURONA.