La senyoreta Fleur

La família Bencuit tingué una filla preciosa a qui anomenaren Fleur perquè va nàixer en la primavera més bonica que havien vist.

Però aquesta nena no era com la resta. Cada volta que tocava alguna cosa amb les mans creixien flors, fóra hivern, primavera, estiu o tardor. Per evitar-ho, Fleur sempre duia guants. Tenia més guants que roba. Per justificar-se sa mare sempre deia que tenia les mans molt sensibles i se les havia de tapar per no fer-se mal.

El lloc preferit de Fleur era el jardí. Era l'únic lloc en què podia estar sense guants i tocar-ho tot. Amb raó era el jardí més bonic del poble.

I fou al jardí on va acabar Fleur. La nit del seu divuité aniversari va adormir-se al costat de l'arbre més gran i bonic que hi havia. Ningú la va molestar perquè dormia plàcidament i la varen deixar estar. L'endemà ja no estava, sols hi havia una flor enorme i desconeguda al costat de l'arbre. La cuidaren com a la seua vida perquè sabien que era la seua Fleur.

Ana Maria Maria. IES LAURONA.