PETAROL
Era una vesprada d'estiu, feia molta calor i
Carles, que estava avorrit, va decidir fer un avió de paper. El va fer. Era un
avió gran, que el xiquet va fer volar vàries vegades, fins que en un moment,
de sobte, semblava que l’avió anara a
cobrar vida: primer els peus, a continuació els cos, i el cap i finalment, les
ales es convertiren en braços. S’havia convertit en un xiquet. Carles no ho
podia creure, l’avió que ell havia fet ara era un xiquet, pero ell no tenia por,
al contrari, estava emocionat, per fi tindria algú amb qui jugar ja que era
fill únic. Carles el va anomenar Petarol. Li ho va contar a la seua mare i li
va semblar molt bé que es quedara a casa a viure. Passaren els dies, els mesos
i arribà l’hivern, a Carles li agradava molt la pluja i eixir al jardi. Petarol
sabia què passaria si es banyava pero no li podia dir res a Carles. Agafaren el paraigües Petarol i
Carles i eixiren fora, feia vent, molt de vent i va ocórrer el que havia
d’ocórrer. A Petarol se li envolà el paraigües, es quedà al descobert i es va
desfer. Petarol era un xiquet pero venia del paper. Carles es va quedar trist
però es va sorprendre en adonar-se que Petarol no havia desaparegut del tot,
s’havia convertit en un avió una altra vegada que per més que es banyara mai no
es desfeia.
Irene
Micó. 1r batxillerat
IES GUADASSUAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.