Un
dia de març, Margarida i el seu home es trobaven desdejunant a la
cuina de sa casa i com tots els matins des que es van casar, l'home
li feia la mateixa pregunta a la seua dona:
-Margarida,
tu em vols?
Ella
mai va saber perquè li ho preguntava, així que no hi responia.
Una
nit, estaven dormint quan de sobte uns trons van començar a sonar,
però no
van creure que fos res greu. Al sendemà, quan l'home va despertar i
va recolzar el cap a la seua esquerra per veure a la seua dona,
l'únic que va veure va ser una margarida sobre el coixí. Després
de buscar durant una bona estona, va donar per suposat que aquella
delicada flor que reposava al llit era la seua dona. Així que sense
pensar-ho, la va agafar amb delicadesa i la va plantar en un test.
Va
passar tot el mes de febrer i no hi
van trobar cap solució, així que va decidir cuidar de la seua dona
fins que arribara el moment en què ja no poguera viure més.
Per
alguna raó, l'home pensava que allò que li havia ocorregut era
culpa seua, així que es va fer jurar que quan a la seua dona li
arribara el fi, aniria recorrent tots aquells llocs on ella li
demanava que la duguera i no ho va arribar a fer.
I
sense saber com, mesos després es va veure al porxo de la senyoreta
Keaton.
Alexandra
Expósito
IES
ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.